La migració de les aus és un dels fenòmens més espectaculars que ens pot oferir la natura, ocells d’uns pocs grams poden recórrer 2 cops l’any milers de km per arribar als seus llocs de reproducció o hivernada.

L’anellament és un dels mètodes que tradicionalment s’ha utilitzat per a fer el seguiment d’aquest fenomen, donant-nos unes dades molt valuoses, sobre desplaçaments, fidelitat als seus llocs d’estada, relació de la migració i el canvi climàtic o fins i tot esperança de vida dels individus.

Al parc del mussol també col·laborem amb aquestes tasques de seguiment i control i diverses vegades l’any ens dediquem a anellar les aus que visiten al parc, en migració o amb estades d’estiu o hivern.

A vegades obert al públic i a vegades amb grups reduïts pots assistir a aquestes tasques, si estàs interessat informat i com a particular o com a entitat escola o grup i pots assistir

Son molts els ocells que necessiten cavitats per a poder reproduir-se, antigament molts arbres vells, arbres morts, o inclús forats a cases, pallers, corrals, etc, donaven la opció de poder criar-hi, avui dia que el 80% dels nostres boscos són molt joves, molts són monocultius d’arbres només plantats per a després ser tallats per al consum de fusta, que impedeix que tinguem boscos molt madurs i que les cases modernes, tan perfectes i asèptiques, ja no permeten trobar espais on criar, les caixes niu, s’han convertit en l’equivalent més natural dels antics arbres vells o les antigues construccions.

Al parc del mussol tenim gran quantitat de caixes niu, per a diferents classes d’ocells i per a ratpenats, amb el seguiment d’aquestes caixes podem saber com estan de saludables les poblacions que ens envolten d’aquestes espècies i poder fer el seguiment, mitjançant la fotografia endoscòpica o l’anellament en el cas dels ocells.

Una activitat apassionant que ens permet seguir de prop una cosa tan íntima com la reproducció de la fauna del nostre entorn.

Prats pol·linitzadors i plantes aromàtiques

Els prats per a pol·linitzadors han esdevingut avui dia una peça clau per a la salvaguarda dels insectes més beneficiosos per als humans.

Els grans monocultius que han expulsat la biodiversitat de milions d’hectàrees de terra, on un sol cultiu és present, on les herbes que solen cobrir el sol son aniquilades de forma sistemàtica, han fet que per animals com abelles, papallones , insectes diversos, el món sigui un lloc inhòspit on poder perpetuar l’espècie.

Si això l’hi sumem les terribles sequeres que en són cada com més freqüents, sembla que la fi de tota aquesta fauna està predeterminada, doncs la quantitat de vegetació ruderal que hi apareix és cada cop més escassa, i per acabar d’arrodonir el seu destí fatal, en la majoria d’explotacions agrícoles, en sòls urbans, en jardins, vores de carreteres, i camins, s’hi llencen milions de litres de químics per aniquilar fauna i vegetació, perquè encara no som conscients que tot forma part d’una mateixa cadena i quan trenquem una part, tot el sistema cau, perquè cada element descansa en l’anterior i el posterior

Al parc del mussol hem optat per fer uns camps lliures de verins, on hi hem plantat diversos tipus de vegetació, majoritàriament aromàtiques mediterrànies o espècies resistents a la sequera, donant així el refugi necessari perquè aquesta tan petita,però a l’hora, tan important fauna tingui el lloc segur que necessita per a criar i subsistir, on a més hi hem instal·lat un dels hotels d’insectes més grans de Catalunya, on totes aquestes espècies, insectes poden trobar el refugi necessari per a la reproducció, amb centenars i centenars de cavitats on trobar refugi.

Visitar-lo és una lliçó de cooperació amb la natura, i el lloc on poder descobrir que tot és possible i tot es pot fer.

A qui no li agrada i l’hi dona pau i relaxació poder voltar per un camp en flors i papallones i abelles que revolejaran?

L’agraïment que la natura ens ha obsequiat per construir un camp de flors aromàtiques i diverses flors és poder observar, entre primavera i estiu, diverses varietats de papallones passejant de flor en flor buscant aquell aliment tan imprescindible per a la seva reproducció i supervivència.

En aquest itinerari, caminarem entre aquestes flors i plantes nutrícies, observant i identificant les varietats de papallones que hi anirem trobant, els seus colors són sinònim de primavera, encara que a l’estiu també hi són presents, fins que la sequera fa que la quantitat d’aliment disminueixi

Poder gaudir de prop de aquests magnífics animalets gaudint dels seus colors i tindre el plaer de poder posar nom allò que estàs veient fa d’això una experiència deliciosa.

Poques coses són més importants a la conca mediterrània que l’aigua, si a tot al món ho és, paro encara es valora més en llocs tan densament poblats com la vora de la costa en una terra que com deia la cançó de Raimon, “al meu país la pluja no sap ploure, o plou poc o plou massa”, sinó plou tots el toll, fonts, mines, rierols, etc s’acaben secant, portant la mort a tots dels que hi depèn, si plou massa s’emporta tot per davant, l’aigua corre i corre i poca s’hi queda, i així tornem a la sequera.

Al parc del mussol hem construït diverses basses, que a primera instància es poden omplir de les pluges, i quan la pluja no ens visita les reomplim de forma artificial, així aconseguim que durant tot l’any hi hagi algun punt amb aigua, on la fauna pugui subsistir malgrat que no caigui una gota del cel, en poc temps i al mig d’una zona absolutament àrida, han aparegut, ocells, mamífers, amfibis, insectes, fem un seguiment de la fauna d’aquestes basses i podem veure com granotes, libelules i ocells les visiten i com la petita fauna ha construït un món dins del mitjà aquàtic.

Les anomenades oliveres monumentals són aquelles oliveres que per la seva edat es poden considerar monuments naturals.

La seva edat pot oscil·lar moltíssim, abans anomenades mil·lenàries, ara estan anomenades monumentals perquè no totes tenen més de mil anys, paro això no treu importància al fet que oliveres amb molts menys anys no se’ls pugui donar l’importància que mereixen, hem de tindre molt en compte, que una olivera de 300 anys, vol dir que ja donava fruits als nostres avantpassats de l’any 1700, que no se us assembla, però el 1700 encara no estava viu ni el nostre besavi.

Fa uns anys la Generalitat de Catalunya va decidir protegir aquests monuments vius, per evitar la massiva espoliació i la fugida del país d’uns arbres que si els recuperem no tornarem a tindre, almenys en els pròxims 300 0 400 anys, això va fer que es prohibís arrancar i comercialitzar aquests espècimens, així va ser com després de comprar les encara restaven a gardens i vivers van decidir cedir-les a pobles propers del seu lloc d’origen i com van fer cap 4 d’elles al parc del mussol, nosaltres i parem cura i les cuidem així tothom que vingui a visitar el parc pot gaudir de la visió d’aquestes majestuoses oliveres, i que les pròximes generacions d’humans que ens precedeixin puguin gaudir de la seva visió, dels seus fruits i de la seva ombra.

Contacteu amb nosaltres i us explicarem mil maneres de col·laborar amb el nostre projecte. Uns omplireu el cor i omplireu de natura el vostre entorn